Les galàxies a la wikipedia

Una galàxia és un ensems de milers de milions d'estels i de núvols de gas i pols. Tot indica que al centre de determinades galàxies hi ha un forat negre
supermassiu; tanmateix, és difícil que es puguin detectar a causa de la
gran densitat d'estels que hi ha a la part central d'una galàxia. Al
voltant del forat negre hi ha diversos cúmuls estel·lars.

El sistema solar, i per tant també el nostre planeta es troba dins d'una galàxia, la Via Làctia. L'aspecte lletós de la part central de la nostra galàxia observada a ull nu des de la Terra va originar el nom de Via Làctia, és a dir camí de llet. El mot galàxia ve de la paraula grega galactos, que també significa llet.

Els diferents materials que constitueixen una galàxia (aestels i núvols de gas i pols) estan animats d'un moviment de rotació entorn d'un eix amb una velocitat angular
que és més elevada com més a prop del centre es troben. En determinades
zones de les galàxies d'elevada concentració de pols i gas es produeix
el naixement de nous estels. La densitat d'estels (és a dir, la
quantitat que hi ha per unitat de volum) també depèn de la distància al
centre galàctic: és més elevada com més a prop del centre. Tenen un
volum de 10 a 100 Kilopàrsec de radi, mentre la seva massa va de 10⁸, i 10¹² masses solars.

L'espai que hi ha entre els diferents estels d'una galàxia s'anomena espai interestel·lar i pot ser gairebé buit de matèria o bé ocupat pels gasos o la pols d'una nebulosa. L'espai que hi ha entre les diferents galàxies s'anomena espai intergalàctic i és pràcticament buit de qualsevol mena de matèria.

Segons la teoria del Big Bang, l'Univers s'expandeix: les galàxies s'allunyen les unes de les altres, com un pastís que s'infla en posar-lo al forn. A l'Univers hi ha milers de milions de galàxies (una dècima de bilió, en la part observable amb els actuals telescopis, amb els quals actuals podem detectar galàxies situades fins a una distància de deu mil milions d'anys-llum).

Via Làctia.

Les galàxies no es troben distribuïdes uniformement per l'espai sinó que formen agrupacions més o menys nombroses anomenades cúmuls de galàxies. La nostra galàxia, la Via Làctia, pertany a un d'aquests cúmuls, anomenat grup local, format per unes trenta galàxies, entre les quals hi ha també la Galàxia d'Andròmeda.

Val a dir que els cúmuls de galàxies es concentren alhora en grans conglomerats anomenats supercúmuls. El nostre grup local és a la part externa d'un supercúmul que comprèn gairebé cinc mil galàxies.

Edwin Hubble
(encara que Hubble sempre s'estimà més parlar de "nebuloses", mentre que
"galàxies" el mot usat per Shapley s'acabà imposant) va ser el primer
astrònom que va plantejar l'existència de les galàxies, a les quals va
anomenar universos illa, en adonar-se que algunes nebuloses no eren tals, sinó formacions estel·lars molt allunyades. Fins aleshores l'única part coneguda de l'Univers era la Via Làctia. També en va proposar la primera classificació, l'any 1926.