Mira aquesta informació sobre el sistema solar bàsic.

 

El Sistema Solar

El Sistema Solar està format per una estrella central, el Sol, els cossos que l'acompanyen i l'espai que queda entre ells. Hi ha nou planetes que giren al voltant del Sol: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó. La Terra és el nostre planeta i té un satèl.lit, la Lluna. Alguns planetes tenen satèl.lits, d'altres no. Els asteroides són roques més petites que també giren, la majoria entre Mart i Júpiter. A més, hi ha els cometes que s'apropen i s'allunyen molt del Sol. De vegades arriba a la Terra un fragment de matèria extraterrestre. La majoria s'encenen i es desintegren quan entren a l'atmosfera. Són els meteorits.

Des de sempre els humans hem observat el cel. Fa uns 300 anys es van inventar els telescopis. Però l'autèntica exploració de l'espai no va començar fins la segona meitat del segle XX. Des d'aleshores s'han enlairat moltíssimes naus. Els astronautes s'han passejat per la Lluna. Els vehicles amb instruments han visitat alguns planetes i han travessat el Sistema Solar. Més enllà, l'estrella més propera és Alfa Centauri. La seva llum triga 4,3 anys per arribar fins aquí. Ella i el Sol són només dues entre els 200 bilions d'estrelles que formen la Via Làctia, la nostra Galàxia. Hi ha milions de galàxies que es mouen per l'espai intergalactic. Entre totes formen l'Univers, els límits del qual encarà no es coneixen. Però els astrònoms continuen investigant ...

Dibuix de la nostra galàxia.

La Via Làctia des de l'hemisferi sud.

Ampliar aquestes imatges del Sistema Solar

Formació del Sistema Solar

És molt difícil precissar l'origen del nostre Sistema Solar. Els científics
creuen que pot situar-se fa uns 4.600 milions d'anys, quan un inmens núvol de gas
i pols es va contreure a causa de la força de la gravetat i va començar a girar a
gran velocitat, probablement, degut a l'explosió d'una supernova propera.

Al centre es va acumular la major part de la matèria. La pressió era tan
elevada que els àtoms van començar a partir-se, alliberant energia i formant una
estrella. Al mateix temps s'anaven definint alguns remolins que, en fer-se grans,
augmentaven la seva gravetat i recollien més materials a cada volta.

També hi havia moltes colissions. Milions d'objectes s'apropaven i s'unien
o bé xocaven amb violència i es partien en bocins. Les trobades constructives van
predominar i, en només 100 milions d'anys, va adquirir un aspecte semblant a l'actual.
Després cada cos va continuar la seva pròpia evolució.